Les dificultats del Museu de Tossa per continuar formant part de la Xarxa de Museus de la Generalitat, comentades en aquest Quadern per Glòria Bosch i Susanna Portell, han estat també posades de manifest pel diari El Punt Avui. En la seva edició del proppassat dia 3 de desembre, Nuri Forns dóna compte de la resolució de la Conselleria de Cultura per mitjà de la qual, malgrat l’informe desfavorable de la Comissió Executiva de la Junta de Museus, exclou aquesta emblemàtica institució tossenca del Registre de Museus de Catalunya.

La mesura implica no només que els seus béns passaran a la consideració de simple “col·lecció” sinó que, a més a més, l’esmentat museu deixarà de tenir accés a subvencions, i les seves obres podran ser tutelades per la xarxa de museus de la Generalitat.

Segons que va manifestar la directora d’aquest museu, Rosa Sureda, la causa principal en què es basa la resolució de la Conselleria de Cultura radica en la seva manca d’accessibilitat pels visitants en cadira de rodes, sense tenir en compte, però, que està situat en un antic edifici, la Casa Falguera, del segle XIV.

No és aquesta –recull Nuri Forns– l’única mancança, tot i que sí que és l’escull més gran. En el seu informe, el Departament de Cultura posa també de manifest, entre d’altres defectes, l’absència d’alarmes contra incendis i de filtres solars, així com constata deficiències en els sensors d’humitat de l’edifici que fins i tot han provocat fongs en algunes obres i en les col·leccions situades a la planta superior, sota teulada.

L’article acaba fent-se ressò de les gestions que tant la referida directora com el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Sergi Bruna, estan realitzant per tal d’evitar aquesta exclusió.

Per la seva banda, Bonaventura Ansón, en l’edició del 8 de desembre del mateix diari, també es lamenta d’aquest fet: “Avui les llàgrimes m’han relliscat perquè ha mort, sense ser persona, una part tremendament important de la meva vida. Dic “ha mort”, no he dit “se m’ha mort”: el Museu de Tossa per a mi no morirà mai. El Museu de Tossa només pot morir per a aquells que no saben d’on vénen, per a aquells que no tenen ni noció de qui són, per a aquells que, no sabent on van, tampoc necessiten arrels per continuar aixecant-se”. I es pregunta: “Com és possible que puguem servar el que hem rebut com a penyora dels predecessors, allò que ens identifica, si tirem en marc un dels tresors més preuats de la nostra recent història, d’una de les èpoques més daurades del Tossa, quasi un paradís o d’aquell Tossa, paradís blau del qual tan ufanosament se serveix per fer-ne propaganda turística?”

En tot cas, esperem que aquests entrebancs reglamentaris es puguin solucionar i que el Museu de Tossa –un dels fundadors del qual, com és ben sabut, va ser Rafael Benet– no perdi, doncs, la seva condició.

***

Amb motiu de la inauguració de la mostra d’homenatge al pintor Louis Cazals que s’ha celebrat a l’espai Martí Vives de Perpinyà del 21 de maig al 18 de juny d’enguany, el diari rossellonès L’Indépendant s’ha fet ressò en la seva edició del 17 de maig de la influència que en el seu dia va exercir Rafael Benet sobre Cazals, que en tot moment el considerà el seu primer mestre.

***

L’Institut Universitari d’Investigació en Estudis Nord-americans “Benjamín Franklin” de la Universitat d’Alcalà ha publicat un extens treball de Francisca Amado, “El viaje más largo de Esteban Vicente”, on es fa referència a les relacions que en els anys 30 del segle passat va mantenir Rafael Benet amb aquest artista segovià, abans de la seva definitiva marxa a Nova York el 1936.

Desembre de 2016